Vistabella del Maestrat

Vistabella del Maestrat és un municipi de la província de Castelló a la Comunitat Valenciana, Espanya. Situat en la comarca de l’Alcalatén.

Geografia

Està situat en ple massís de Peñagolosa en el sector septentrional de la comarca, en el límit amb la província de Terol, a una distància de 72 km per carretera de Castelló de la Plana i és el municipi emplaçat a major altitud de la Comunitat Valenciana.

Donada l’extensió del terme municipal, del que pràcticament el 80% es troba cobert de bosc, es troben gran quantitat d’espècies endèmiques, podent destacar el pis supramediterráneo: roure valencià, arce de Montpeller o cap d’va orar (arbre endèmic), sabinares albares amb savina negral o mora, tomillares amb espígol, sàlvia, cua de gat blanc, melojares o roue reboll, pi negral, bufalaga, etc.

El terme de Vistabella del Maestrat compta amb el cim més emblemàtic de la Comunitat Valenciana, el bec Peñagolosa (1.814 m). Al costat d’aquesta i a altres cims (Calvari 1.309 m., Escala 1.288 m, Boi 1.223 m, Nevera 1.195 m), destaca com a accident geogràfic d’interès el Polije de Vistabella, àmplia formació càrstica, coneguda com “Pla” (pla) de Vistabella, amb una fèrtil terra recorreguda per la rambla del pla, les aigües del qual es perden en el misteriós embornal del Quiño, antiga zona pantanosa. Aquesta rambla al costat de la de Puertomingalvo i el barranc del Forcall aboquen les seues aigües al riu Monleón.

El seu clima és fred, es caracteritza per estius lleugerament frescos i hiverns freds, en els quals s’arriben a aconseguir temperatures menors de l’ordre de -12 graus, donant la seua temperatura mitjana anual de 9 graus. Un dels condicionants d’aquesta és la seua gran altitud, la major de la zona, amb 1246 metres. En Sant Joan de Penyagolosa, a uns 1400 metres d’altitud, es promedian 8,6 graus, unes desenes menys.

Localitats limítrofes

Vilafranca, Benassal, Culla, Benafigos, Atzeneta del Maestrat, Xodos i Vilafermosa de la província de Castelló; Mosqueruela i Puertomingalvo de la província de Terol

Historia

Vistabella va ser un llogaret musulmà pertanyent al Castillo o Bailía de Culla i al seu Setena. Després de la conquesta cristiana en 1251, va ser donada per Don Guillem d’Anglesola i la seua dona Constança de Alagó a Berenguer d’Anglesola i uns altres perquè la poblaren.

En 1260, Blasco de Alagón “El Nét”, va envair el Senyoriu de Culla i va prendre possessió de Culla, Villafranca i Vistabella. Després de 1264 es va incorporar novament al Districte o Setena de Culla. En 1338 va ser residència del Rei d’Aragó, qui des d’allí va manar una ambaixada al Papa, suplicant-li que fera comparèixer a l’arquebisbe de Saragossa perquè temia que pertorbara el regne. La Carta de poblament la va confirmar en 1382 Umberto de Thous, maestre de Montesa, a Pascual Sobirats i uns altres, passant posteriorment a l’Ordre de Montesa.

Durant la Guerra de la Independència espanyola, va ser caserna general del guerriller de Nules, el pare Asensio Nebot, conegut com “El Frare”. En 1812 es lliura una batalla sagnant contra el general francés Suchet.

Vistabella, va ser escenari important de les Guerres Carlistes, imprimint-se ací durant algun temps, amb el segell carlista, periòdics com la “Avantguarda” i el “Volant de la Guerra”, impresos en el taller litogràfic de Juan Vilás. En 1835 es lliura una batalla contra tropes del govern. Més tard, Araoz va desallotjar als carlistes de Vistabella, fet que va provocar el tancament del taller litogràfic.

Sent alcalde Joaquín Gual, en ocasió de les festes patronals a l’agost de l’any 2009, va ser estrenat oficialment l’Himne de la població, obra del compositor Joan Castells Badenes.

Monuments

  • Santuari de Sant Joan de Peñagolosa.
  • Santuari de Sant Joan de Peñagolosa. Situat a 9 km de la població, es configura com l’element arquitectònic emblemàtic de la zona.
  • Ermita de Ntra. Sra. de Loreto. De planta rectangular amb coberta de teula a dues aigües i fàbrica de sillarejo emblanquinada.
  • Ermita de Sant Antonio Abad.
  • Ermita de Sant Bartolomé. Edifici singular del segle XIV amb reformes del segle XVI.
  • Església Parroquial de l’Asunción. D’estil renaixentista (segle XVII) de fàbrica de cadirat i coberta de teules a dues aigües. Destaca la façana renaixentista obra de Juan Anglés sent la més important d’aquest estil a Castelló. Compta amb frisos de ceràmica de l’Alcora.

Monuments civils

  • Pont Romà. Sobre el riu Monleón en la calçada que unia la imperial Tarraco amb Mèrida. En l’actualitat creua la via pecuària que uneix Aragó amb la Plana de Castelló, recuperada i senyalitzada al seu pas per Vistabella.
  • Casc Urbà. La vila posseeix recinte medieval envoltat de muralla encara recognoscible en l’actualitat. L’estructura d’aquest nucli primitiu es basa en un eix I-O, a manera d’espina dorsal d’un conjunt de carrers transversals. En els extrems de l’eix, en el que serien portes de la població hi ha avui dues places. Els carrers transversals són les que absorbeixen el pendent del vessant. En el seu extrem més alt acaba en fons de sac, en colzes o en carrers transversals, doncs la muralla és tancada al nord. En l’angle nord-oest es conserva la torrassa de la muralla. En el seu extrem més baix, els carrers s’obrin en portals, dos dels quals es conserven: el de “Sant Roc” i el de el “Forn”. En canvi no queden restes de l’antic castell.
  • Portal de Sant Roc. Ho constitueix un marc de bastant espessor amb un arc de mig punt de maçoneria emblanquinat i sobre ell una fornícula amb taulells al·lusius a Sant Roque per la part interior.
  • Portal del Forn. Arc de mig punt a l’exterior i un rebaixat a l’interior de fàbrica de cadirat englobats en la muralla que és de maçoneria quasi a os.
  • La Casona Polo. Edifici de tres plantes de maçoneria emblanquinada del segle XVIII, amb un escut en la façana.
  • Masies. Són dignes d’esmentar les nombroses masies que hi ha en el terme, com a elements interessants de l’arquitectura popular, existint a més les construccions d’ús agrícola, construïdes de maçoneria, circulars, amb la coberta abovedada de pedra, fang i palla.

Llocs d’interès

Les fonts de Vistabella és un altre dels al·licients excursionistes del municipi. La font de Dalt i la del Alforí posseeixen propietats medicinals, sent la segona citada ja en el segle XVI per l’historiador Viciana a causa de la frescor de les seues aigües. A més, repartides pels seus camps podem gaudir de les aigües de la Pegunta, Sant Joan, Cambreta, Entona, etc. i del Parc Natural del Peñagolosa.

Gastronomia

Els embotits, com el xoriço, salsitxó, fuet, llom dolç, pernil serrà, catalana, sobrassada, llonganissa seca, botifarres, cecina, entre uns altres són típics de la localitat. Altres plats de gran fama són el tombet (cabrit), l’olla amb pilotes (olla amb mandonguilles), el conill amb caragols blancs, les espatles de be al forn o el perol.

En la rebosteria destaquen la cascaranya, pastissos (farciments de cabell d’àngel o de melmelada de tot tipus), rotllets d’ou o d’anís (rosquillas d’ou o de anís), braços de gitano i el principi, nom que li ve dau per ser un entrant dels menjars i prendre’s a l’inici de les mateixes. Aquest plat era típic en les noces i en les matances del porc, que es realitzaven normalment abans de Nadal. Els ingredients més destacats d’aquest plat són: ou, ametles mòltes, sang, fetge i cascaranya (dolç típic de Vistabella ). A més, en la localitat podem trobar tòfones, molt apreciades en gastronomia.