Concepte de la residència

La veritat és que la memòria no consisteix en absolut en una regressió del present al passat, sinó al contrari en un progrés del passat al present.”

Bergson H., Matèria i Memòria, 2006.

En l’art s’ha de tindre en consideració el concepte del potencial de l’intangible com a eix de creació i de transformació: ací caben la percepció, els hàbits, la cultura, la paraula, el temps o la memòria.

Aquesta simbiosi entre el tangible i l’immaterial és la que al llarg de la història va formant la identitat d’un territori. 

Si hi ha una cosa que destaca de la Vall de Gallinera, a part de la seua configuració geològica i el seu patrimoni natural, són els vestigis que van des de la prehistòria fins a la guerra civil, passant per poblats ibers, esteles funeràries o castells medievals. Aquest llegat històric, petjades de l’ésser humà al llarg de mil·lennis, s’ha conservat en aquest enclavament gràcies a la seua idiosincràsia natural. Són el resultat material d’un temps no lineal que presenta un diàleg de l’ésser humà amb la natura a través de les seues capes. Aquestes restes que apareixen estratificades, són la representació metafòrica d’un llibre (la natura) en el qual l’ésser humà ha anat gravant la seua història i definint la seua identitat. 

La natura sempre ha sigut la font d’investigació espiritual i inspiració de l’ésser humà, no sols en la teoria sinó en la pràctica en l’espai. No és casualitat que dels arbres apareguen les formes de les columnes, de les coves els arcs etc. Aquesta unió apareix representada en els diferents estils, funcions i degradació de les restes quan el temps i diferents factors els alteren. 

A aqueixa absència/presència que es conserva en l’actualitat – amb el potencial de l’invisible traduït en la història de les civilitzacions que han passat – ha reforçat la identitat pròpia i conservat la natura existent com a testimoni. Aqueixos són els elements que es convida a reinterpretar als artistes amb les seues obres. 

Es pretén obrir un nou capítol, deixar una petjada contemporània per a continuar aqueix diàleg amb l’entorn a través de l’art contemporani, any rere any. Aqueixa relació amb el que queda – al costat del que ja no és visible però és present i forma part de la vida de la gent de la Vall de Gallinera – representa qui són com a resultat del camí recorregut.